El nostre laboratori es dedica a millorar la comprensió sobre la fisiopatologia de la diabetis i els trastorns metabòlics relacionats amb ella, mitjançant l’estudi dels factors de risc i els mecanismes cel·lulars i moleculars subjacents. L’objectiu final és determinar noves dianes moleculars i contribuir a desenvolupar estratègies terapèutiques i de prevenció. Els nostres estudis se centren principalment en les cèl·lules beta i alfa del pàncrees, però també en altres teixits implicats en l’homeòstasi de la glucosa.

LES NOSTRES PRINCIPALS LÍNIES DE RECERCA SÓN:

La DMG és el trastorn metabòlic més comú que té lloc durant l’embaràs. La seua incidència augmenta ràpidament a tot el món convertint-se en un problema prioritari per a la salut pública. La DMG és molt més que l’aparició de hiperglucemia en la mare de manera transitòria durant l’embaràs. Predisposa a la mare i a la descendència, tant masculina com femenina, a un major risc de desenvolupar diabetis de tipus 2 i obesitat en el futur. Per això, la comprensió dels mecanismes subjacents a la DMG contribuirà a contindre l’actual epidèmia de diabesidad. Utilitzant models d’experimentació in vivo i in vitro, busquem comprendre les bases moleculars de la DMG, amb especial èmfasi en l’obesitat com a factor de risc, i identificar les vies de senyalització alterades que condueixen al desenvolupament d’aquesta malaltia. A més, pretenem explorar possibles eines terapèutiques que puguen presentar efectes beneficiosos en la prevenció i el control de la DMG.

Els disruptors endocrins (DEs) són substàncies químiques que poden interferir en el funcionament normal del sistema endocrí. Els DEs, presents de manera ubiqua, poden trobar-se en una gran varietat de productes de consum, com a materials d’envasament d’aliments, productes de cura personal i de la llar, additius plàstics i retardants de flama. Entre ells, s’ha demostrat que un subconjunt que rep el nom de disruptors químics metabòlics, pot augmentar la incidència de trastorns metabòlics, com la diabetis, l’obesitat i la síndrome metabòlica, entre altres. Estudiem com l’exposició a aquests compostos pot afectar els processos moleculars i cel·lulars del pàncrees endocrí. A més, treballem per a desenvolupar nous i eficaços mètodes per a identificar disruptors amb efectes diabetogènics, obesogènics o diabesogènics. Això contribuirà a implementar nous mètodes d’identificació concordes amb les necessitats reguladores.